Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Qui no arriba a Igualada, va a Manlleu
21 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1900.
Qui no arriba a Igualada, va a Manlleu
9 fonts, 1978.
Val més anar a Igualada que no pas a Manlleu
3 fonts, 1926.
Es diu per un joc de paraules entre «anar a Manlleu» (la vila) i «anar a manlleu» (demanar en préstec).
Sinònim: L'anar a Igualada, m'agrada; l'anar a Manlleu, me sap greu.
Lloc: Vallès.
Los qui solen anar á Igualada, se quedan á Manlleu alguna vegada
1 font, 1900.
Qui no arriba a Igualada va a Manlleu
1 font, 2003.
Qui no arriba a Igualada va a Masdeu
1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Val més anar a Igualada que a Manlleu
1 font, 2012.
Dita de caire econòmic que deien els fabricants del tèxtil, arran dels bancs i dels crèdits (cita de Francesc Cabanas).
Lloc: Igualada i Manlleu.