Paremiologia catalana comparada digital

Qui no fa bona lliçó, el cul ho paga

4 recurrències. Primera citació: 1926.

Qui no fa bona lliçó, es cul ho paga

4 fonts, 1926.
Vol dir que el qui no fa bondat ha de sofrir càstig.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Llíçó Refr». Editorial Moll.
Té el mateix significat que el següent.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.3. Consells. Educació. Ensenyar i aprendre. Mestre i alumne. Refranys», p. 429. Editorial Moll.
Vol dir que qui no fa bondat ha de sofrir càstig (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1643 Lliçó», p. 228. Institut Menorquí d'Estudis.
Castigar qui no ho fa bé.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Ciències», p. 175. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.