Paremiologia catalana comparada digital

Qui no ho creu no peca

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1877.

Qui no ho creu, no peca

4 fonts, 1969.
Referit a assumptes discutibles.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.6. Credulitat. Confiança. Refranys», p. 404. Editorial Moll.
Es diu parlant de coses discutibles.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Creure», p. 46. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 2.10. H», p. 216. Editorial Moll.
Equivalent en francès: Qui ne le croit pas, ne pèche pas.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 410. Robert Morel Editeur.

Qui no ho creu no peca

3 fonts, 1877.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 431. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VII. Virtudes, pecados y mandamientos. Virtudes teologales: Fe», p. 121. Museu de Mallorca.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «creences, creure». Web.

Qui no creu no peca

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pecar», p. 216. Edicions Polígrafa.