Paremiologia catalana comparada digital

Qui no ronca, no sopa

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1915.

Qui no ronca, no sopa

4 fonts, 1915.
Significa que la persona revestida d'autoritat ha de posar cara ferrenya i parlar fort o renyar, si es vol fer respectar.
Sinònim: Qui no ronca, no és valent.
Lloc: Segarra, Urgell.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Roncar Refr». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 886», p. 717. Columna Edicions.
De: Magriñà, Carles (1917-18)).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0072 «Alguns refrans recullits a Valls - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435090304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Significa que la persona amb autoritat ha de parlar fort o renyar si es vol fer respectar.
Lloc: Urgell, Segarra.
Serrano, Ramon (1995): Carrilet, 119 (1/11/1995) «Parla lleidatana. Lletra R», p. 16. Revista Carrilet.

Qui no ronca / no sopa

1 font, 1970.
Rondinar.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Roncar 4», p. 217. Edicions Polígrafa.