Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1166. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui paga i deu no té res seu
7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1910.
El que deu no té res seu
3 fonts, 1951.
Qui paga i deu no té res seu
3 fonts, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Mentre no es liquiden completament els deutes, el deutor té la vida hipotecada.
Sinònim: Similar: Qui deu no té veu.
Qui paga y deu no te res seu
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).