Paremiologia catalana comparada digital

Tris-tras

13 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

Tris-tras

6 fonts, 1926.
Onomatopeia del caminar seguit i resolt, del moviment repetit d'una cosa que avança.
Per dret camí, tris-tras, tris-tras / y caminant caminaràs, / ja feya via el gran estol, Oliver Obres, i, 247 | Agaf sa ploma, y tris-tras, Ignor. 18.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tris-tras». Editorial Moll.
El pagès colca el mul somerí que havia comprat a la fira, i tris-tras, tris-tras, cap al mas te'n tornaràs.
Lloc: Rosselló.
Arbona, Lluc (1996): «Un pastre entremaliat», p. 30. Almanac Català del Rosselló.
Caminar seguit, deliberat, devers un punt concret.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.4. Índex d'onomatopeies lexicalitzades», p. 96. Editorial Moll.
Onomatopeia amb què hom designa un caminar seguit, deliberat, devers un punt concret.
Tot tris-tras vam anar cap a casa la Maria.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Caminant». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Per a designar un caminar deliberat devers un punt determinat.
Mira al seu entorn, no hi ha ningú. I, llavors… s'enfila, tris-tras, escales amunt.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 108. Editorial Claret.
Compost repetitiu i expressiu.
IEC (1996): Acord de la Secció Filològica del 15-3-96. Institut d'Estudis Catalans.

Tris-tras, tris-tras

2 fonts, 1970.
Caminar.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.1.2. Exercicis. Renous que es fan amb el cos», p. 57. Editorial Moll.
Caminar.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 69. Editorial Moll.
Es diu del treballar de pressa d'una persona.
Lloc: Espluga de Francolí.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tris-tras, tris-tras», p. 177. Edicions Polígrafa.

Tris, tras

1 font, 1839.
Veus ab que se exprèssa lo sòròll del cop repetid que se dòna ó reb, ó lo matèx cop.
Equivalent en castellà: Zis, zas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tris», p. 1041. Impremta de Josep Torner.
Veus ab que se exprèssa lo sòròll del cop repetid que se dòna ó reb, ó lo matèx cop.
Equivalent en francès: Pan, pan.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tris», p. 1041. Impremta de Josep Torner.
Veus ab que se exprèssa lo sòròll del cop repetid que se dòna ó reb, ó lo matèx cop.
Equivalent en italià: Pliffe, plaffe.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tris», p. 1041. Impremta de Josep Torner.
Veus ab que se exprèssa lo sòròll del cop repetid que se dòna ó reb, ó lo matèx cop.
Equivalent en llatí: Iteratae percussionis sonus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tris», p. 1041. Impremta de Josep Torner.