Paremiologia catalana comparada digital

Qui per un sou es fa tossut, després en paga un escut

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1935.

Qui per un sou es fa tossut, després se'n paga un escut

4 fonts, 1935.
Faula 7a del llibre vuitè, «Del metrificador i del geperut». Un poeta o metrificador, perquè parlava amb metre, va compondre una lloa per a un rei, que li va plaure tant, que li oferí concedir-li allò que volgués. El poeta li va només poder percebre un sou de tots els contrets i esguerrats… De: Isop.
Lloc: Alt Pirineu.
Recomana pagar dindre dels terminis establerts. De la faula d'Isop «Del metrificador i del geperut».

Qui per un sou es fa tossut / després en paga un escut

1 font, 1947.
Un poeta va compondre uns versos encomiàstics del rei, que en restà tan content, que li oferí atorgar-li la gràcia que volgués. El retòric li va demanar el càrrec de portaler de la seva ciutat per un mes de temps amb dret de cobrar un diner a cada vianant que tingués algun defecte físic. El rei li ho va concedir. Heus ací que va passar un geperut. El poeta li reclamà un diner (continua a l'original ). De: Isop.
Font: Llibre vuitè.