Paremiologia catalana comparada digital

Qui res no té, res no tem

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1900.

Qui res no té, res no tem

3 fonts, 1900.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Aforismes castellans», p. 152. Seuba Edicions.
Font: D'origen castellà, segons A. Bulbena.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Aforismes castellans», p. 111. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui no té res, no té por de perdre res

1 font, 1980.
Codina Obradors, Lluís (1980): Més de mil màximes recollides per Lluís Codina Obradors i publicades per Mn. Lluís Freixa «Riquesa i pobresa», p. 47. Autoedició.

Qui res no té, res no tém

1 font, 1905.
Proverbis castellans.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis castellans», p. 233. Stampa Elzeveriana.
Proverbis franceses.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis franceses», p. 185. Stampa Elzeveriana.

Qui res no té…, res no tem

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Qui res té res tem

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La por i la covardia», p. 100. Pagès Editors.