Paremiologia catalana comparada digital

Qui s'alaba és perquè ho ha de menester

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1956.

Qui s'alaba és perquè ho ha de menester

2 fonts, 1956.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 22. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
La gent presumeix d'allò que no té.
Sinònim: Sa pròpia alabança rebaixa || Veg. tb. Qui s'alaba, es desalaba.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OM - Observacions morals», p. 131. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui s'alaba es perqué ho ha de menester

1 font, 2021.
Lloc: Eivissa.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys ibicencs», p. 1_10.jpg. Manuscrit.