Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 303. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Qui s'ho podia pensar!
5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1992.
Qui s'ho poguera pensar?
3 fonts, 1996.
El proverbi hauria de ser: No digas quien lo pudiera pensar.
Equivalent en castellà: Quien lo pudiera pensar.
Font: RF-1509: II.9.
Equivalent en llatí: Stultum est dicere non putabam.
Font: DHe (1992: núm. 8350), una sentència atribuïda a Escipió l'Africà o a fabius Màxim.
Qui s'ho podia pensar!
1 font, 1992.
Sinònim: El pensar és de rucs.
Qui s'ho poguera pensar
1 font, 1996.
La documentació aportada ens permet de suposar que en català es va codificar, a partir de la sentència de Tul·li, usada pressumptament per mossèn Dimas al seu refranyer, precedida d'una primera clàusula: 'No digues'. Aquesta primera clàusula és necessària per a la plena realització del proverbi, però no arribava a estar totalment fixada, com hem vist als exemples reportats.
Font: RF-1509: II.9.