Paremiologia catalana comparada digital

Qui sap manar amb raó, sap obeir sense dilació

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1907.

Qui sap manar amb raó, sap obeir sens dilació

2 fonts, 1992.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. Els amos i els criats», p. 130. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 144», p. 549. Columna Edicions.

Qui sab manar ab raó / sab obeir sens dilació

1 font, 1907.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 80. L'Avenç.

Qui sap manar amb raó / sap obeir sens dilació

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Raó», p. 58. Edicions Polígrafa.

Qui sap manar amb raó, / sap obeir sens dilació

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dilació», p. 163. Edicions Polígrafa.

Qui sap manar amb raó, sap obeir sense dilació

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Saber». Web.