Paremiologia catalana comparada digital

Qui té cor i cap ho té tot

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1928.

El que té cor i cap, ho té tot

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 174. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 133. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que té còr y cap, ho té tot

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. E», p. 319. Editorial Arte y Letras.