Paremiologia catalana comparada digital

Qui té diners, en un poble, sempre fa rogle

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1928.

Qui té diners, en un poble, sempre es fa rocle

2 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 51. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1161. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui té diners, sempre fa rotgle

2 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 103. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.

Qui té diners, en un pòble, sempre fa rògle

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 244. Editorial Arte y Letras.

Qui té diners, en un poble, sempre fa rogle

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1220», p. 749. Columna Edicions.