Paremiologia catalana comparada digital

Qui té dona fa cabal

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1915.

Qui té dona fa cabal

4 fonts, 1915.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1191. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1113. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 31. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Sinònim: De la dona i lo ruch ne trech quant puch.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Matrimoni», p. 23. Impremta Catalònia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 243. Edicions 62.

Qui té dona, fa cabal

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1837», p. 891. Columna Edicions.