Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 526», p. 357. Columna Edicions.
Qui té poc quefer, prompte acaba
5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1912.
El que té poc que fer, prompte acaba
1 font, 1992.
El que té poc quefer, prompte acaba
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
El que té pòc quefer, pronte acaba
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Qui ti poc, desseguida acaba
1 font, 1979.
Lloc: Comarca de Tortosa.
Qui ti poch desseguida acaba
1 font, 1912.
Lloc: Terres de l'Ebre.