Paremiologia catalana comparada digital

Qui té someres, té pollins

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Qui té someres té pollins

2 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «pollí», p. 213. Editorial Millà.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 130. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Qui té someres, té pollins

2 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pollí Refr. a)». Editorial Moll.
Equivalent en francès: Qui a des ânesses, a des ânons.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Burro, el ruc, l'ase / L'âne», p. 448. Robert Morel Editeur.

Qui té someres / té pollins

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pollí», p. 363. Edicions Polígrafa.