Paremiologia catalana comparada digital

Qui tard llaura, tard cull

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.

Qui tard llaura tard cull

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1038. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 381. Edicions 62.

Qui tard llaura, tard cull

2 fonts, 1984.
El que queda ben clar és que cal fer la llaurada en el moment idoni.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «5. El conreu del sòl. 5.1 La llaurada. 5.1.2. Moment de les llaurades preparatòries per a la sembra», p. 63. Manuscrit.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.