Paremiologia catalana comparada digital

Qui tot ho creu, tot s'ho beu

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Qui tot ho creu, tot s'ho beu

3 fonts, 1984.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Creure», p. 46. Editorial Moll.
Suposa la mala fe que existeix en fer córrer males noves, i per açò recomana no creure-les totes per no caure en el ridícul.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «798 Creu-II», p. 115. Institut Menorquí d'Estudis.
Qui tot ho creu, és bo d'enganyar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Egoisme. Escepticisme», p. 202. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui tot ho creu, / tot s'ho beu

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XVII.- Egoisme - Escepticisme», p. 300. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui tot ho creu, tot s'ho veu

1 font, 2008.
Lloc: Menorca.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.6. Credulitat. Confiança. Refranys», p. 405. Editorial Moll.