Paremiologia catalana comparada digital

Qui va segons Déu, viu de lo seu

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1956.

Qui va segons Déu, viu de lo seu

7 fonts, 1956.
Lloc: Illes Balears.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
Qui obra segons els manaments de Déu no s'apropia de les coses d'altri ni perjudica el proïsme.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Refranys», p. 265. Editorial Moll.
Aconsella no recórrer a préstecs.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «D», p. 86. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 61. Consell de Mallorca.
Vol dir que el qui observa els manaments de Déu no s'apropia les coses d'altri ni perjudica el proïsme.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 23. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Censura els que es volen aprofitar dels altres o robar-los.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OM - Observacions morals», p. 132. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui segons Déu viu, viu de lo seu

1 font, 1984.
Qui observa es manaments, no s'apropia de lo d'un altre.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Piadosos», p. 263. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui va segons Déu, / viu de lo seu

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VII. Virtudes, pecados y mandamientos. Los mandamientos. VII», p. 124. Museu de Mallorca.