Paremiologia catalana comparada digital

Quina gràcia!

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1803.

Quina gracia!

2 fonts, 1803.
Loc. iron, ab que s' nota algun despropósit.
Equivalent en castellà: Que gracia!
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Gracia», p. 411.
Loc. iron, ab que s' nota algun despropósit.
Equivalent en llatí: Belle quidem!
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Gracia», p. 411.
Expr. irón. ab que se nota algun despropósit.
Equivalent en castellà: ¡Qué gracia!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gracia», p. 1042. Impremta de Josep Torner.
Expr. irón. ab que se nota algun despropósit.
Equivalent en francès: Plaisante proposition!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gracia», p. 1042. Impremta de Josep Torner.
Expr. irón. ab que se nota algun despropósit.
Equivalent en italià: Che bella grazia!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gracia», p. 1042. Impremta de Josep Torner.
Expr. irón. ab que se nota algun despropósit.
Equivalent en llatí: Quam belle!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gracia», p. 1042. Impremta de Josep Torner.

Quina gràcia!

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: ¡Qué curioso!, ¡qué risa!
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 190. Editorial Pòrtic.

Quina grácia!

1 font, 1864.
Fr. irón. Denota un despropósit.
Equivalent en castellà: Qué gracia! qué chusco es un tuerto!
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Grácia», p. 814. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. irón. Denota un despropósit.
Equivalent en llatí: Belle quidem! quam belle!
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Grácia», p. 814. Hermanos Espasa, Editores.