Paremiologia catalana comparada digital

Quina llàstima!

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1907.

Quina llàstima!

3 fonts, 1979.
Equivalent en esperanto: Kia domaĝo!
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Altres expressions | Aliaj esprimoj», p. 34. Associació Catalana d'Esperanto.
Altres expressions també usades a casa.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLIII. Les exclamacions de casa», p. 172. Llibres de l'Index, S.A..
Exclamació de greu.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «exclamacions», p. 53. Editorial Millà.

Quina llàstima

1 font, 2004.
Expressió amb què hom lamenta alguna cosa.
Diu que no podrà venir: quina llàstima! / Llàstima que sigui tan vanitós / Llàstima que no s'hi pogués anar.
Sinònim: Quin greu.
Font: EC / EC / A-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Llàstima». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Quina llástima de... (cast.)

1 font, 1907.
Sinònim: Malaguanyat de.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «VI. Sòns y signes dels mots: Fonologia. Barbarismes. Q», p. 109. Baguñá, editor.

Quina llàstima! [o simplement llàstima!]

1 font, 2008.
Expressió amb què es lamenta alguna cosa.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.