Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1188. Editorial Selecta-Catalonia.
Renego de la madrastra i de la seva casta
Davant de tanta bondat envers la mare, és obvi que la seva suplantació, la madrastra, sigui la dolenta per antonomàsia. I és que la madrastra no solament no és la mare, sinó que és, a més a més, la dona del pare. Són, per definició, les mares dolentes o les dones malvades, i és que en elles es troben tots els problemes que no es volen veure a les mares per una qüestió psicològica i simbolicocultural; però, a més, el seu paper ve donat per la relació d'esposa-dona transgressora o mare usurpadora…