Paremiologia catalana comparada digital

Repentinament

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Repentinament

3 fonts, 1805.
Adv. D'una manera repentina.
No't moguen repentinament a fer alguna cosa, Curial, i, 10.
Equivalent en castellà: Repentinamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Repentinament». Editorial Moll.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Repentinamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Repentinament», p. 279.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Repente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Repentinament», p. 279.
Súbitament.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Repentinament», p. 155. Edicions Polígrafa.

Repentinamènt

1 font, 1839.
Adv. mod. De repènte.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Repentinamènt», p. 678. Impremta de Josep Torner.