Paremiologia catalana comparada digital

Robar-li el cor

12 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1921.

Robar el cor

3 fonts, 1997.
Encaterinar, enamoriscar (-se), encapritxar-se. Forma de caràcter literari.
Aquella amiga teva li ha robat el cor | Ja li pots dir al teu company, que és tan simpàtic, que em té el cor robat.
Agradar molt, estar molt enamorat (o enamorada).
Aquella xicota em té robat el cor.
Perquè si ell no m'hagués robat el mòbil, ella no m'hauria pogut robar el cor.

Robar-li el cor

3 fonts, 1990.
Hi ha un no sé què de morbós en aquest delit per robar el cor a la militància del soci.
No és, la seva, una estratègia seductora per robar el cor de la futura sogra.
Unes tals fineses, fetes sense cap obligació, em robaren el cor; vaig sentir un afecte fraternal per aquella dona els vuit anys que la vam tenir de governant i mai no em va decebre.

Robar-li el cor (a algú)

2 fonts, 2004.
Tenir algú sotmès per l'amor, atreure'l irresistiblement.
En Jordi em va robar el cor el primer dia que el vaig veure.
Sinònim: Guanyar-se el cor (d'algú).
Captivar. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).

M'han robat el cor

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

Robá lo cor

1 font, 1921.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Torreserona.

Robar el cor (o la voluntat) a una persona

1 font, 1926.
Tenir-la sotmesa per l'amor, atreure la irresistiblement.
Vós robau a tothom los ulls y la voluntat,» Lacavalleria Gazoph. «L'amor de les vèrgens nos roba y catiua lo cor, Viudes Donz. 319.