Paremiologia catalana comparada digital

Ros de mal pèl

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1961.

Ros de mal pèl

6 fonts, 1961.
Persona amb els cabells rossos pobres, no gens macos.
En aquella foto semblo una rossa de mal pèl.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «2. Noms», p. 104. Autoedició.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Escola Municipal de Formació Professional de Flix (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Modismes i frases fetes», p. 94. Escola Municipal de Formació Professional de Flix.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Modismes i frases fetes», p. 94. Autoedició.
Mala fama que es dóna als rossos.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Dites que fan referència als colors. Referències dels colors», p. 53. Autoedició.
Val més ros que calb.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «R», p. 69. Autoedició.

Ros, mal pèl!

1 font, 2003.
Es diu de les persones de cabell roig, considerades generalment com a dolentes o no de fiar.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 121. Institut d'Estudis del Baix Cinca.