Correu / Reixach, Berta (2026): Correu. Correu electrònic.
Sant Antoni, que el ruc cau!
16 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1910.
Sant Antoni que el ruc cau!
6 fonts, 1985.
Exclamació.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Lloc: Bot (Terra Alta).
Sant Antoni és el 17 de gener.
Sant Antoni, que el ruc cau
5 fonts, 1935.
Invocacions còmiques i iròniques quan cau alguna persona i no es fa mal. També quan cau algun objecte.
Es diu en caure una parsona.
Lloc: Reus i comarca.
Font: Etnografia de Reus i la seva comarca. El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat (Ed. Altafulla, Barcelona, 1990).
Es diu en caure una persona.
Lloc: Tarragona.
Irònicament, quan algú cau.
Es diu en caure una persona. Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat.
Sant Antoni, que el ruc cau!
2 fonts, 1937.
Si cau un ruc, sentireu invocar Sant Antoni en son favor, com volent dir: —Pobra bèstia—; i, en canvi, si es veu caure una persona, sobretot si s'hi té alguna familiaritat, se li diu, rient.
Si cau un ruc, sentireu invocar sant Antoni en son favor, com volent dir: -Pobra bèstia!; i, en canvi, si es veu caure una persona, sobretot si s'hi té alguna familiaritat, se li diu, rient això.
Sant Antoni, que'l burro cau!
1 font, 1910.
Exclamació molt comuna, quan se veu caure a algú ab qui's té confiansa.