Paremiologia catalana comparada digital

—Sant Pere, vols sopar? —On penjo la capa?

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.

A on penge la capa?

1 font, 2012.
Resposta a invitació a un àpat.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 4. Alimentació A. Menjar. Menjar. Expressions», p. 445. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Resposta a invitació a un àpat.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. D. Intercanvis positius. Convidar», p. 593. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Sant Pere vols sopar? —On penjo la capa?

1 font, 1935.
Usat per a indicar que hom accepta de seguida, sense condicions, allò que se li ha ofert o de què se li parla, o bé que hom es disposa a admetre immediatament l'avantatge, guany o profit que comporta l'afer que se li proposa o entaula.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 154. Editorial Selecta-Catalonia.

Sant Pere, vols sopar? On penjo la capa?

1 font, 1989.
Ens ensenya que hom accepta a vegades sense condicions allò que se li ofereix o que se li diu, o bé que hom es disposa a acceptar el guany o profit que comporta un afer o qüestió que se li proposa.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. La capa», p. 120. Editorial Ausa.

Senyor Pere, vol sopar? —A on penge la capa?

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1827», p. 128. Columna Edicions.

Senyor Pere, vòl sopar? —Aón penge la capa?

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 254. Editorial Arte y Letras.