Paremiologia catalana comparada digital

Santa Bàrbara va pel camp tota vestida de blanc; Santa Bàrbara i Santa Elena i Santa Maria Magdalena, guardau-nos de trons i llamps

20 recurrències en 20 variants. Primera citació: 1884.

Santa Bàrbara i Santa Helena / i Maria Magdalena, / guardau-mos de trons i llamps

1 font, 1926.
Santa Bàrbara, màrtir (segle III), és venerada del poble cristià com a advocada contra tempestats. Quan fa llamps, li solen dirigir aquesta invocació.
Sinònim: Santa Bàrbara passa per un camp, / tota vestida de blanc; / Santa Bàrbara, Santa Helena, / Santa Maria Magdalena.
Lloc: Menorca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Bàrbara Cult. pop. a)». Editorial Moll.

Santa Bàrbara passa per un camp, / tota vestida de blanc; / Santa Bàrbara, Santa Helena, / Santa Maria Magdalena

1 font, 1926.
Santa Bàrbara, màrtir (segle III), és venerada del poble cristià com a advocada contra tempestats. Quan fa llamps, li solen dirigir aquesta invocació.
Sinònim: Santa Bàrbera va pel camp / reclamant a l'Esperit Sant; / l'Esperit Sant reclama an ella; / Santa Bàrbera és donzella, / lliureu-nos del llamp / i mala centella | Santa Bàrbara i Santa Helena / i Maria Magdalena, / guardau-mos de trons i llamps.
Lloc: Llofriu.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Bàrbara Cult. pop. a)». Editorial Moll.

Santa Bàrbara va pel camp / Tota vestida de blanc y de negra / Jesús que llempega!

1 font, 1915.
De: Dalmau, Benigno (1914).
Lloc: Tarragona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0201-0018 «Resposta al qüestionari - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411370304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Santa Bàrbara va pel camp / tota vestida de blanc, / de blanc i de negre / Jesús que llampegue

1 font, 1915.
Lloc: Urgell.
Serra i Boldú, Valeri (1915): Calendari folklòric d'Urgell «Desembre. 1», p. 314. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Santa Bàrbara va pel camp / tota vestida de blanc, / de blanc i de negre; / Jesús que trona i llampega!

1 font, 1969.
El folklore registra una multitud de variants d'oració-conjur dels llamps.
Lloc: Montblanc.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llamp», p. 123. Edicions Polígrafa.

Santa Bàrbara va pel camp / tota vestida de blanc, / tota vestida de negre. / Jesús quin llamp pega

1 font, 1969.
Lloc: Tarragona.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llamp», p. 122. Edicions Polígrafa.

Santa Bàrbara va pel camp / tota vestida de blanc; / santa Bàrbara i santa Elena / i santa Maria Magdalena, / guardau-nos de trons i llamps

1 font, 1926.
Invocacions contra el llamp. Diverses oracions en què s'invoca principalment la santa Creu, la Trinitat i alguns sants, especialment santa Bàrbara. El llamp infon en els esperits senzills una temor de caràcter religiós, que dóna lloc a creences i pràctiques supersticioses. Davant la rapidesa amb què obra aquest meteor i la indefensió en què per llei natural ens trobam contra els seus efectes destructors, la gent recorre a procurar-se la protecció de la divinitat en diferents maneres.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Llamp Cult pop». Editorial Moll.

Santa Bàrbara va pel camp / tota vestida de blanc; / Santa Bàrbara i Santa Elena / i Santa Maria Magdalena, / guardau-nos de trons i llamps

1 font, 2007.
Lloc: Menorca.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Maig. Llamps i trons!», p. 80. Columna Edicions.

Santa Bàrbara va pel camp / tota vestida de blanc: / ja n'encontra un angelet. / —Angelet que féu aquí? / —Ací que em vull adormî. / —Angelet no ho féu pas / que aquí en ve tres núvols: / un de trons, / un de llamps, / un de mals espants

1 font, 1924.
I acaba: Agarra'Is i garrota'ls, / tirà'ls davall d'una riba / no sentiràs cantar / ni gall ni gallina; / ni sang de criatura viva. / Qui dirà aquesta oració / tres dies i tres nits / el llamp no el pot ferir.
Lloc: Tremp.
Marsal, Ramon (1924): La Rondalla del Dijous, Any I, Núm. 2 (10 de gener de 1924) «Dites tòpiques», p. 19. La Rondalla del Dijous.

Santa Barbara va pel camp / tota vestida de blanc. / Ne troba 'l Esperit Sant. / L'Esperit Sant li va dir: / —Bárbara que fas aquí? / —M'estic aquí que vull dormir / —Bárbara no dormis / que no es hora de dormir; / Are venen tres núvols, / un de trons…

1 font, 1915.
I acaba: un de llamps / i un de pedra pedregants. Les bones mares catalanes, agafen els seus fills petits, i encenent un llumet devant d'un Sant de la seva devoció, fan resar als infants la seguent expressió. De: Tost y Puigbonet, Pere (1916).
Lloc: Castellvell.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0201-0008 «Supersticions sobre els meteors y sa producció - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411180304201/25/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Santa Bárbara vá pel camp / tota vestida de blanch, / de blanch y de negre, / ¡Jesús! ¡qué llampega!

1 font, 1884.
Moltas son las oracions populars que á Catalunya's trovan contra'ls llamps, puig si bé es molt cert que ningú's recorda de Santa Bárbara sino quan trona, en cambi, quan hi ha tronada, ¡no'n vulgueu més d'oracions á Santa Bárbara en boca de nostres pagesos. De: Pin y Soler, J.
Font: Revue des langues Romanes.
Gomis i Mestre, Cels (1884): Lo llamp y'ls temporals «IV. Oracions populars contra'l llamp», p. 38. Associació d'Excursions Catalana.

Santa Bárbara vá pel camp / tota vestida de blanch, / de blanch y de negre, / Santa Maria Magdalena. / —Mare de Deu ¿qué féu aquí? / —Deixam estar que vull dormir! / mira que vénen tres llamps, / un de trons, un de llamps / y un de mals espants

1 font, 1884.
De: Maspons y Labrós, F.
Font: Jochs de la Infancia.
Gomis i Mestre, Cels (1884): Lo llamp y'ls temporals «IV. Oracions populars contra'l llamp», p. 43. Associació d'Excursions Catalana.

Santa Bàrbara va pel camp, / tota vestida de blanc, / de blanc i de negre. Canta Mare Magdalena, / tres voltes li dirà: / —Llamp i tro no ens pugui tocar

1 font, 1969.
El folklore registra una multitud de variants d'oració-conjur dels llamps.
Lloc: Dos Rius.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llamp», p. 124. Edicions Polígrafa.

Santa Bàrbara va pel camp, / tota vestida de blanc, / Santa Bàrbara i Santa Elena, / i Santa Magdalena, / guardeu-nos de trons i llamps

1 font, 1969.
El folklore registra una multitud de variants d'oració-conjur dels llamps.
Lloc: Menorca.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llamp», p. 123. Edicions Polígrafa.

Santa Bàrbara va pel camp, / tota vestida de blanc. / Santa Bàrbara, i santa Elena, / i santa Maria Magdalena, / guardeu-nos de trons i llamps

1 font, 1930.
Per prevenir-se contra el llamp i els seus dolents efectes, el poble, arreu del nostre país, apel·la a diferents deprecacions i oracions especials que són recitades contínuament durant les tempestes, o senzillament en el moment de percebre la brillant claror del llampec.
Lloc: Menorca.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Llamp», p. 66. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Santa Bàrbara va pel camp, / tota vestida de blanch; / Santa Bàrbara y Santa Elena, / y Maria Magdalena, / guardau-mós de trons y llamps

1 font, 1915.
Oracioneta popular a Menorca. De: Camps i Mercadal, Francesc (Francesc d'Albranca) (1915).
Lloc: Menorca.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0201-0015 «Folklorisme atmosferològich de Menorca - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411270304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Santa Bárbara vá pel mar / ab una campana al cap: / la campana fa «ninch ninch», / fuig tempesta, que ja t' tinch

1 font, 1884.
Moltas son las oracions populars que á Catalunya's trovan contra'ls llamps, puig si bé es molt cert que ningú's recorda de Santa Bárbara sino quan trona, en cambi, quan hi ha tronada, ¡no'n vulgueu més d'oracions á Santa Bárbara en boca de nostres pagesos.
Lloc: Costa de Llevant.
Gomis i Mestre, Cels (1884): Lo llamp y'ls temporals «IV. Oracions populars contra'l llamp», p. 38. Associació d'Excursions Catalana.

Santa Bàrbara va pel mar / Tota vestida de blanc / De blanc y de negre / Jesús, que llempega!

1 font, 1915.
Quant hi ha una tempesta desfeta de trons i de llamps, la gent sol recitar (no cantar), lo següent. De: Dalmau, Benigno (1914).
Lloc: Tarragona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0201-0018 «Resposta al qüestionari - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411370304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Santa Bàrbara va per el camp tota vestida de blanc, santa Bàrbara, santa Elena o Maria Magdalena, guardar-mos des trons i llamps

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Màximes», p. 52. Setmanaris i Revistes, SL.

Santa Bàrbara, Santa Elena / i Santa Maria Magdalena, / totes tres van per un camí; / veuen venir un núvol blanc, / amb la llum de l'Esperit Sant. / Qui tres voltes la dirà / tro ni llamp no el tocarà

1 font, 1969.
El folklore registra una multitud de variants d'oració-conjur dels llamps.
Lloc: Girona.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llamp», p. 124. Edicions Polígrafa.