Semblar la custòdia d'en Daroca

De: Amades i Gelats, Joan.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Font: Refranys personals (Volum XIV), p. 35.

Aplicat a les coses que es tenen en gran apreci i estima. Es refereix a la famosa custòdia de la població aragonesa de Daroca, una de les millors joies de l'orfebreria catalana.

S'aplica a tot allò que es té en gran estima.

Esser una cosa molt guardada, amb gran estimació i sense permetre que la toquin, perquè no la malmetin. El proverbi té son origen en la història de la custòdia de la vila de Daroca (Aragó) amb el miracle dels corporals de Llutxent.

Lloc: Barc.

Esser una cosa tractada amb molt de mirament i respecte, amb gran temor de malmetre-la. Històricament, la frase prové de la custòdia de Daroca on es conserven les sagrades formes del miracle dels corporals sagnants de Llutxent. Hi ha també una tradició barcelonina segons la qual, no tenint custòdia la ciutat, en manllevaren una a un particular que era de nom Daroca, el qual volgué que fos portada sense tàlem, i pel camí caigué un xàfec i la va deslluir.

Lloc: Barc.

Font: Amades Seu 78.

Es diu d'una cosa per la qual es tingui gran estima i mirament, no gosant a tocar-la ni gairebé mirar-la per por que es malmeti. No hi ha dubte que es refereix a la célebre i històrica custòdia de la petita vila aragonesa de Daroca; però la tradició barcelonina ha fet del nom geogràfic un nom personal i ha creat al seu entorn una llegenda o tradició ben barcelonina. Per això no hem dubtat a incloure -la en el present recull, tot í creure que es tracta de la custòdia indícada (segueix a l'original).

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Font: Refraner barceloní.