Paremiologia catalana comparada digital

Sempre ho ha tingut, deixar la tassa després d'haver begut

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1865.

Sempre ho ha tingut deixar la tassa despres de haber begut

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «T», p. 48. Manuscrit.

Sempre ho ha tingut, deixar la tassa després d'haver begut

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «II. L'alimentació. El menjar i el beure», p. 24. Pagès Editors.

Sempre ho ha tingut, deixar la tassa en havent begut

1 font, 1992.
Sinònim: A home fart, Déu li do son | Qui bé sopa, bé dorm.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 162», p. 250. Columna Edicions.

Sempre ho ha tingut, eixar la tassa desprès de havér begut

1 font, 1865.
Ref. contra aquells que desprecian las cosas, quant ja están satisfets.
Equivalent en castellà: Viéneme el mal que me suele venir, que despues de harto me suelo dormir.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tassa», p. 647. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. contra aquells que desprecian las cosas, quant ja están satisfets.
Equivalent en llatí: Morbus adest solitus, saturos, sopor occupat artus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tassa», p. 647. Hermanos Espasa, Editores.