Paremiologia catalana comparada digital

Seny de fembra qui és en son seny, quan es lleva, cau

3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1889.

Seny de fembra qui és en son seny, quan es lleva, cau

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 772», p. 37. Columna Edicions.

Seny de fembra, qui és en son seny, con se lléva cau

1 font, 1915.
Font: Jaf.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Dones - Fémbres», p. 12. Impremta Catalònia.

Seny de fembre qui es en son seny, con se leua cau

1 font, 1889.
Bonsenyor, Jahuda (1889): Libre de paraules e dits de savis e filosofs, Los proverbis de Salomo, Lo Llibre de Cato «Capitol XXX. De fembres», p. 47. Imprenta d'en Joan Colomar y Salas.