S. m. La persòna que es l'objècte de la burla dels altres.
Equivalent en castellà: Hazmereir.
Ser-ne el burlot
9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.
Burlot
1 font, 1839.
S. m. La persòna que es l'objècte de la burla dels altres.
Equivalent en francès: Bouffon.
S. m. La persòna que es l'objècte de la burla dels altres.
Equivalent en francès: Jouet.
S. m. La persòna que es l'objècte de la burla dels altres.
Equivalent en francès: Plastron.
S. m. La persòna que es l'objècte de la burla dels altres.
Equivalent en italià: Buffone.
S. m. La persòna que es l'objècte de la burla dels altres.
Equivalent en italià: Favola.
S. m. La persòna que es l'objècte de la burla dels altres.
Equivalent en italià: Trastullo.
S. m. La persòna que es l'objècte de la burla dels altres.
Equivalent en llatí: Ludibrium, ridiculus homuncio.
Ésser el burlot (d'algú)
1 font, 2004.
Ridícul / ésser algú objecte de burla.
Ésser el burlot de tothom / Ésser el burlot de la gent / M'indigna que no faci res per deixar de ser el burlot de la colla.
Sinònim: Ésser la riota (d'algú).
Font: Fr / EC / *