Paremiologia catalana comparada digital

Cara de tres déus

38 recurrències en 21 variants. Primera citació: 1902.

Fer cara de tres déus

9 fonts, 1902.
En Nasi feia cara de tres déus i sentia un caliver dins del pit.
«Català, Víctor» (1902): Drames rurals «El pastor», p. 98. Edicions 62.
Fer una cara severa, poc amable.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Déu», p. 157. Llibres de l'Index, S.A.
Equivalent en castellà: Tener cara de vaqueta.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 44. Editorial Diàfora.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1007», p. 685. Columna Edicions.
Cara de disgustat, contrariat.
Lloc: Palamós.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fer», p. 89. Edicions Polígrafa.
Severa, de tracte difícil.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Cara, careta, carota», p. 26. Editorial Millà.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B18) Modismes. Expressions d'altres formes», p. 44. Editorial Acebo.
Posar la cara molt sèria.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Dites, comparances, exclamacions populars, locucions i frases fetes. F», p. 80. Arxiu Municipal de Palafrugell.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Cara de tres déus

7 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Cara de vaqueta.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 54. Editorial Pòrtic.
La cara que mostra severitat.
Era panxut i ferreny, amb cara de tres déus; no feia gens de goig haver de parlar-li.
Sinònim: Cara de jutge, cara de pocs amics, semblar una paret sense arrebossar, cara de prunes agres, cara de vinagre, pagar amb la cara.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Adust». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
[Fer] cara seriosa, mostrar rigor o irritació.
La família vol rigor i cara de tres déus sempre / És un home que s'imposa perquè sempre fa cara de tres déus.
Sinònim: Cara de jutge, cara de pocs amics, semblar una paret sense arrebossar, cara de prunes agres, cara de vinagre, pagar amb la cara.
Font: A-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Seriós». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Cares per dir 'mal geni'
Sinònim: Mala cara.
Optimot (2019): «https://twitter.com/optimotcat/status/1108328545691099138». Twitter.
Tenir aspecte molt seriós, de poques bromes, que mostra severitat.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
La d'aspecte antipàtic o malaltís.
Sinònim: Cara de pomes (o prunes) agres | Cara de divendres | Cara de mal atzar | Cara de mal conhort | Cara de merda d'oca | Cara de pocs amics | Cara de set angúnies.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cara f.», p. 85. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 179. Universitat Miguel Hernández.
La que mostra severitat.
Sinònim: Veg. Cara de jutge.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «C», p. 76. Edicions 62.

Fer cara de tres deus

2 fonts, 1915.
Posar cara molt seria. De: Rocas i Romanguera, Irene (1916-17).
Lloc: Llofriu.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0060 «Refranys. Dites. Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434950304201/289/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Mostrar-se sever, dur.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Amb una cara com uns tres deus

1 font, 1916.
De: Castellà Raich, Gabriel.
Va anar, doncs, a trovar a un masover que's deia Jamfotre, home prim com una candela, sec com una post o un clau, pelut com un goç, amb una cara com uns tres deus i com un jutje, els ulls d'esparver mirant contra'l govern, el nas com un apaga-llums…
Lloc: Segarra.
Font: El sol de Tous: Folklòre de la Segarra.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1916): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1103/0073 «Algunes notes folklòriques de la Segarra. Publicades per autor anónimo en «El Sol de Tous», periodic mensual del poble de Sant Marti de Tous - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1344953». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cara de tres deus

1 font, 2018.
D'aparença molt severa.
Sinònim: Cara de jutge.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De la cara, de la boca, del menjar i del beure. La cara», p. 155. Editorial Gregal.

Cara de tres Déus

1 font, 1999.
Per cara de rigor i irritada.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 55. Editorial Trabucaire.

Fa cara de set Deus

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Fa una cara com uns tres deus

1 font, 1916.
De: Capdevila, Sanç.
Lloc: Sant Martí de Maldà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1916): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0026 «Termes de comparacions populars usades a S. Marti de Maldà - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361914». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fa una cara de tres déus

1 font, 2012.
El que sempre fa mala cara i no saps ben bé perquè. Mai està prou content, i no saps quan el guanyes o quan el perds.
Sinònim: Fa cara de forrellat.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels antipàtics», p. 55. Brau Edicions.

Fas una cara de tres Déus

1 font, 1920.
Es diu a un home quant sembla que está enfadat. De: Serra i Manent, Pere.
Lloc: Granollers del Vallès.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1920): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0040 «35 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1365248». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fe una cara com tres Déus

1 font, 1921.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Torreserona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fer cara de set déus

1 font, 2003.
Fa cara de set déus.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Frases fetes». Web.

Fer cara de tres Déus

1 font, 2021.
Seriosa, rigorosa, referit a la Trinitat.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.

Fer una cara de tres déus

1 font, 2024.
Expressions d'origen religiós.
—I on ha anat? —No ho sé. Quan m'ha vist tan encesa, ha fet una cara de tres déus i ha fugit com un esperitat.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Ja pots dir missa, que no hi ha ni Déu: expressions d'origen religiós - https://www.vilaweb.cat/noticies/expressions-origen-religios/». Vilaweb.

Fulanu fa una cara de tres deus!

1 font, 1917.
Vol dir que està murrut. De: Rocas i Romanguera, Irene.
Lloc: Llofriu.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0023 «65 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361735». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Té cara de tres déus

1 font, 1922.
Un que sempre la fa seria i de mal humor. De: Rocas i Romanguera, Irene.
Lloc: Llofriu.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1922): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0605/0046 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369542». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tení cara de tres deus

1 font, 1921.
De: Leonor, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0036 «115 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1364363». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tenir (o fer) cara de tres déus

1 font, 1997.
Esquerp.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte al tarannà», p. 22. Edicions 62.
Manifestar irritació.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Expressió de les emocions», p. 33. Edicions 62.

Tenir cara de set déus

1 font, 2016.
Ser molt mal carat. Mostrar odi amb l'expressió.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. T», p. 273. Autoedició.

Tindre / fer una cara com tres déus

1 font, 1995.
Seriosa.
Font: ME.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 179. Instituto de Estudios Turolenses.

Una cara com tres Déus

1 font, 1967.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Dites referents a algunes parts del cos humà. La cara», p. 10. Autoedició.