Paremiologia catalana comparada digital

Ser ben (o mal) parlat

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1805.

Ser ben parlat

2 fonts, 1805.
F. parlar ab propietat y elegancia, ó ab modo y cortesía.
Equivalent en llatí: Eleganter, castigate, vel comiter, urbane loqui.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Parlar», p. 154.
F. parlar ab propietat y elegancia, ó ab modo y cortesía.
Equivalent en castellà: Hablar bien.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Parlar», p. 154.
Era un xicot extremadament ben parlat, mai no se li havia sentit a dir una paraulota.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 291. Llibres de l'Index, S.A..

Ésser ben parlat

1 font, 1996.
Que parla bé.
Sinònim: Veg. Parlar com un llibre.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 101. Edicions 62.

Ésser un ben parlat

1 font, 2006.
Parlar bé.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 50. Curbet CG Edicions.

Ésser un mal parlat

1 font, 2006.
Parlar malament.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 50. Curbet CG Edicions.