Paremiologia catalana comparada digital

Ser de ca la tia de Vilarrobau

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1891.

(Ésser una cosa) de ca la tia de Vilarrobau

2 fonts, 2008.
Aquests antropònims precedits de l'element tio / tia, fan referència a les que acostumen a agafar coses que no són seues.
Pínter i Soler, Sílvia (2008): Els noms parlants en la fraseologia popular catalana «2. Mecanismes de creació dels noms parlants. (e) Anteposició de l'element tio / tia + nom», p. 408. Web.
Pínter i Soler, Sílvia (2008): Els noms parlants en la fraseologia popular catalana «Corpus d'UF amb noms parlants», p. 413. Web.

Són de la vinya de la tia de Vilarrobau

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 1128», p. 860. Columna Edicions.
De: Gomis, Cels.
Lloc: Empordà.
Vila i Medinyà, Pep (2010): Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos (AIEE) núm. 41 «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883). Modismes i penjaments sobre alguns pobles de l'Alt Empordà», p. 495. Institut d'Estudis Empordanesos.

Ésser una cosa de ca la tia de Vilarrobau

1 font, 1935.
Equivalent a pres o robat.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 223. Editorial Selecta-Catalonia.

Son de la vinya de la tia de Vilarrobau

1 font, 1891.
Se diu d'una cosa robada. Hi ha qu'advertir que en la rodalía de Figueras hi ha gran nombre de pobles quin nom comensa ab la paraula «Vila» (Vilatením, Vilabertran, Vilajuíga, etc.).
Lloc: Figueras.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Cep. Modismes», p. 59. Associació d'Excursions Catalana.