Paremiologia catalana comparada digital

Ser de la cria esguerrada

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1917.

Esser de la cria esguerrada

2 fonts, 1917.
No esser-hi tot, estar mancat d'enteniment.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cria 1». Editorial Moll.
El qui segueix per mals camins; jove esguerriat o disolut. De: Vayreda i Olives, Pere.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ésser de la cria esguerrada

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3717», p. 360. Columna Edicions.