Paremiologia catalana comparada digital

Ser del darrer que li parla

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1985.

Ser del darrer que li parla

4 fonts, 1985.
No tenir idees pròpies o fixes.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Parlar», p. 166. Editorial Pòrtic.
Ser una persona voluble, sense conviccions pròpies.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Ser», p. 206. Editorial Pòrtic.
Ser una persona sense opinions pròpies.
Ahir va dir que sí, ara hui ja diu que no; és del darrer que li parla.
Sinònim: Anar cap on bufa l'aire | Ser veleta | Ser la veleta del campanar | Tindre més caps que barrets.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 95. Diputació de Castelló, accepció 1.
Ser una persona, les opinions de la qual sempre depenen dels altres.
Ahir va dir que sí perquè van vindre els cosins i van parlar amb ell, ara hui ja diu que no; és del darrer que li parla.
Sinònim: Anar cap on bufa l'aire | Ser veleta | Ser la veleta del campanar | Anar avant i arrere.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 95. Diputació de Castelló, accepció 2.

Ser del darrer que et parlen

1 font, 2014.
Es diu d'un que va canviant de pensament, de parer o de manera d'actuar a mesura que va descobrint coses noves.
No facis gaire cas de les promeses del Pepet: és del darrer que li parlen i canvia amb molta facilitat de pensament.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 295. Llibres de l'Index, S.A..