Ser estrafalari

16 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1839.

Estrafalari

3 fonts, 1864.

Estrafolari o extravagant.

Perquè vos les tinc de fer. / Estrafalari, cotxino!

Recordat que so 'l germá / del Sultan, estrafalari, / enviat plenipotenciari / que vinch las paus á firmá.

Estrafolari

3 fonts, 1864.

Estrafolari -ària. adj. El sufix femení «-ària» se sol pronunciar com el masculí: 'home estrafolari', 'dona estrafolari'. Extravagant, estrany fins a la ridiculesa. persona mancada de la solvència i la formalitat que vol aparentar, que no compleix els seus deures i compromisos.

Si en són, d'estrafolaris, aqueixos passavolants!

Sinònim: Estrafalari -ària.

Lloc: Cerdanya.

Grandíssim estrafolari! / És dir que es deixa la casa / i el treball on un estigui, / només perquè el poble digui: / «Aquests dos, que bé fan l'ase?».

Qui té idees rares o fora del comú.

Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).

Estrafalari, ria

1 font, 1839.

Adj. Bribó, dolènt, tunante.

Equivalent en castellà: Bellaco.

Adj. Bribó, dolènt, tunante.

Equivalent en castellà: Pícaro.

Adj. Bribó, dolènt, tunante.

Equivalent en francès: Coquin.

Adj. Bribó, dolènt, tunante.

Equivalent en francès: Fripon.

Adj. Bribó, dolènt, tunante.

Equivalent en francès: Làche.

Adj. Bribó, dolènt, tunante.

Equivalent en italià: Birbante.

Adj. Bribó, dolènt, tunante.

Equivalent en italià: Briccone.

Adj. Bribó, dolènt, tunante.

Equivalent en llatí: Nequam.

Adj. Bribó, dolènt, tunante.

Equivalent en llatí: Pravus.

Estrafolari, estrafolària

1 font, 1999.

Sinònim: Extravagant.