Paremiologia catalana comparada digital

Ser estrafalari

22 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1839.

Estrafalari

5 fonts, 1864.
De: Guasch Tombas, A.
[…] jo baixarè á fer la visita als seus malalts… ¡Que jo no’n sabria! Fugi, home, al cap de vuyt dias, ja’n mataria tants com vosté… ¡Vostè es l’estrafalari!… ¡Poca-solta! ¡Arri allá, matasanos, butxí de la humanitat!
Font: article literari “Cada cosa á son temps… (monólech d’un marit vell)”, publicat a «La Tomasa» (1899).
Correu / Vera Grau, Idali (2025): Correu «No es bort qui als seus se sembla». Correu electrònic.
Ridícul, descompost.
Equivalent en castellà: Estrafalario.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Estrafalari, a», p. 707. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. Dolent, pervers.
Equivalent en castellà: Pícaro, malo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Estrafalari, a», p. 707. Hermanos Espasa, Editores.
Ridícul, descompost.
Equivalent en llatí: Inconcinnus, incompositus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Estrafalari, a», p. 707. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. Dolent, pervers.
Equivalent en llatí: Pravus, mequam.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Estrafalari, a», p. 707. Hermanos Espasa, Editores.
Estrafolari o extravagant.
Meix Boira, Loreto (2006): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 2006, Núm. 43, p. 23-26 «Algunes paraules gandesanes - https://raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216821», p. 24. Racó.cat.
Perquè vos les tinc de fer. / Estrafalari, cotxino!
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): L'Esquella de la Torratxa. Gatada en dos actes, en vers i en català del qu'ara's parla «Acte Segon. Escena III». Manuscrit.
Recordat que so 'l germá / del Sultan, estrafalari, / enviat plenipotenciari / que vinch las paus á firmá.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): Las Pildoras d'Holloway o la pau d'Espanya «Acte únich. Escena II», p. 3. Viquitexts.

Estrafolari

4 fonts, 1864.
(pop.) Extravagant, estrany fins a la ridiculesa.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. E», p. 98. Autoedició.
Estrafolari -ària. adj. El sufix femení «-ària» se sol pronunciar com el masculí: 'home estrafolari', 'dona estrafolari'. Extravagant, estrany fins a la ridiculesa. persona mancada de la solvència i la formalitat que vol aparentar, que no compleix els seus deures i compromisos.
Si en són, d'estrafolaris, aqueixos passavolants!
Sinònim: Estrafalari -ària.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Lèxic. E», p. 210. Edicions Salòria.
Grandíssim estrafolari! / És dir que es deixa la casa / i el treball on un estigui, / només perquè el poble digui: / «Aquests dos, que bé fan l'ase?».
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): L'Esquella de la Torratxa. Gatada en dos actes, en vers i en català del qu'ara's parla «Acte primer. Escena V». Manuscrit.
Qui té idees rares o fora del comú.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Paraules en desús o mal dites. E», p. 54. Amics de Tous.

Estrafalari, ria

1 font, 1839.
Adj. Bribó, dolènt, tunante.
Equivalent en castellà: Bellaco.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estrafalari, ria», p. 902. Impremta de Josep Torner.
Adj. Bribó, dolènt, tunante.
Equivalent en castellà: Pícaro.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estrafalari, ria», p. 902. Impremta de Josep Torner.
Adj. Bribó, dolènt, tunante.
Equivalent en francès: Coquin.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estrafalari, ria», p. 902. Impremta de Josep Torner.
Adj. Bribó, dolènt, tunante.
Equivalent en francès: Fripon.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estrafalari, ria», p. 902. Impremta de Josep Torner.
Adj. Bribó, dolènt, tunante.
Equivalent en francès: Làche.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estrafalari, ria», p. 902. Impremta de Josep Torner.
Adj. Bribó, dolènt, tunante.
Equivalent en italià: Birbante.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estrafalari, ria», p. 902. Impremta de Josep Torner.
Adj. Bribó, dolènt, tunante.
Equivalent en italià: Briccone.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estrafalari, ria», p. 902. Impremta de Josep Torner.
Adj. Bribó, dolènt, tunante.
Equivalent en llatí: Nequam.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estrafalari, ria», p. 902. Impremta de Josep Torner.
Adj. Bribó, dolènt, tunante.
Equivalent en llatí: Pravus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estrafalari, ria», p. 902. Impremta de Josep Torner.

Estrafolari, estrafolària

1 font, 1999.
Sinònim: Extravagant.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 79. Editorial Trabucaire.