Paremiologia catalana comparada digital

Ser estrafalari

14 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

Estrafalari

3 fonts, 1864.
Estrafolari o extravagant.
Meix Boira, Loreto (2006): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 2006, Núm. 43, p. 23-26 «Algunes paraules gandesanes - https://raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216821», p. 24. Racó.cat.
Perquè vos les tinc de fer. / Estrafalari, cotxino!
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): L'Esquella de la Torratxa. Gatada en dos actes, en vers i en català del qu'ara's parla «Acte Segon. Escena III». Manuscrit.
Recordat que so 'l germá / del Sultan, estrafalari, / enviat plenipotenciari / que vinch las paus á firmá.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): Las Pildoras d'Holloway o la pau d'Espanya «Acte únich. Escena II», p. 3. Viquitexts.

Estrafolari

2 fonts, 1864.
Grandíssim estrafolari! / És dir que es deixa la casa / i el treball on un estigui, / només perquè el poble digui: / «Aquests dos, que bé fan l'ase?».
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): L'Esquella de la Torratxa. Gatada en dos actes, en vers i en català del qu'ara's parla «Acte primer. Escena V». Manuscrit.
Qui té idees rares o fora del comú.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Paraules en desús o mal dites. E», p. 54. Amics de Tous.

Estrafalari, ria

1 font, 1839.
Adj. Bribó, dolènt, tunante.
Equivalent en castellà: Bellaco.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estrafalari, ria», p. 902. Impremta de Josep Torner.
Adj. Bribó, dolènt, tunante.
Equivalent en italià: Birbante.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estrafalari, ria», p. 902. Impremta de Josep Torner.
Adj. Bribó, dolènt, tunante.
Equivalent en italià: Briccone.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estrafalari, ria», p. 902. Impremta de Josep Torner.
Adj. Bribó, dolènt, tunante.
Equivalent en francès: Coquin.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estrafalari, ria», p. 902. Impremta de Josep Torner.
Adj. Bribó, dolènt, tunante.
Equivalent en francès: Fripon.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estrafalari, ria», p. 902. Impremta de Josep Torner.
Adj. Bribó, dolènt, tunante.
Equivalent en francès: Làche.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estrafalari, ria», p. 902. Impremta de Josep Torner.
Adj. Bribó, dolènt, tunante.
Equivalent en llatí: Nequam.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estrafalari, ria», p. 902. Impremta de Josep Torner.
Adj. Bribó, dolènt, tunante.
Equivalent en castellà: Pícaro.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estrafalari, ria», p. 902. Impremta de Josep Torner.
Adj. Bribó, dolènt, tunante.
Equivalent en llatí: Pravus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estrafalari, ria», p. 902. Impremta de Josep Torner.