Paremiologia catalana comparada digital

Ser la conya marinera

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1994.

Ésser la conya marinera

2 fonts, 2004.
Algú o alguna cosa, ésser la millor de totes.
Aquest vi és la conya marinera: té un gust excel·lent / Aquest noi és la conya marinera: treu unes notes brillants.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Millor». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Millor. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Estar la cosa marinera

2 fonts, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. A. Activitats generals. Dificultats i solucions. Dificultat, problema», p. 766. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Tard o d'hora les ones de la mar creixen i escometen les naus. Vol dir 'estar un assumpte o una situació insegura', com el moviment que la mar brava provoca en les naus.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.4. La mar i els seus estats», p. 82. Edicions del Bullent.

Ser la conya marinera

2 fonts, 1994.
Per referir-se a algú o a una cosa superior.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els òrgans sexuals. Vulva, vagina», p. 248. Editorial Gregal.
Catalunya Ràdio (1994). Catalunya Ràdio.

Ser la conya [marinera]

1 font, 1997.
Ser (algú o alguna cosa) molt sobresortint.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Conya f.», p. 112. Edicions 62.

Ser una conya marinera

1 font, 1995.
Són quinze anys d'autogovern una conya marinera?
Solsona, Ramon (1995): Avui «Enraonar. Primavera del 96», p. 28. L'Avui / El Punt Avui.