Paremiologia catalana comparada digital

Ser orc

10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1970.

Orc

7 fonts, 1970.
—No sigues orc, home! Semble que no tingues pesquis ni mesquis! —li deia la gent.
Lloc: Pallars.
Insults.
Orc -a adj. Entre altres accepcions, es diu d'una persona carregosa, enutjosa. O d'una cosa lletja, repulsiva. Lleig, dolent, repulsiu, beneit, enutjós, persona que molesta, poc agradable, que fa malvestats, que no vol entendre una explicació, que fa preguntes impertinents.També del temps dolent, rúfol, d'una terra dolenta.
Si n'ets d'orc, fotut carnús! | En aquest li facessis pas gaire cas, que és un orc | Quina tempsada més orca!
Lloc: Cerdanya.
Tonto o dolent.
Lloc: Pallars.
Nen dolent, tossut, molestós.
Lloc: La Torre de Cabdella.
Carallot.
Lloc: Lleida (Segrià).
Beneitot, orni.
Lloc: Esterri d'Àneu, Tortosa.
Lleig, dolent, repulsiu, hostil, rúfol.
Lloc: Sort, Ribera de Cardós, Bonansa, Senterada, Conca de Tremps.

Orc, orca

1 font, 2013.
Persona esquerpa, d'un tracte eixut.
Lloc: Alt Urgell.

Orc/a

1 font, 1986.
Saplica a un individu estrany i poc raonable.
Lloc: Pallars.