M. El més petit d'una família, d'una colla.
Equivalent en castellà: Regojo.
Lloc: Plana de Vic, Vallès.
M. Raquític, migrat, mancat de la creixença normal.
Abans d'arribar-li a la casa aquell renoc com un càstig de Déu, Verdaguer Rond. 41.
Equivalent en castellà: Renacuajo | Raquítico.
M. Conco, home d'edat madura i solter.
Era un apotecari de més de 40 anys, que com no… se li sabia cap festetx ni relació en dones, la gent lo tenia per impotent y el vulgo li deya lo renoch, doc. a. 1635 (Aguiló Dicc.).
Equivalent en castellà: Solterón.
Lloc: Ripollès, Lluçanès.
Adj. Persona i sobretot infant de mal caràcter, indòcil, ploraner o rondinaire.
Entretenint el renoc de l'Eudaldet, Oller Febre, i, 255 | Ha estat tan insoportable, tan renoc, que l'he tingut de deixar sol, Oller Llapis ploma 99.
Equivalent en castellà: Rebelde | Llorón.
Lloc: Ross., Cerdanya, Garrotxa.
M. Cosa inútil, rampoina.
Retornant tot seguit ab un grapat de vanos… —Fora renochs!… Ja els tinch tots llestos, Pons Auca 278.
Equivalent en castellà: Trasto.
Lloc: Mataró, Barc.
Equivalent en francès: Rabougri.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
De: Ribes, Jean.
Equivalent en francès: Rabougri.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.