Paremiologia catalana comparada digital

Ser testarrut

17 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1839.

Testarrut

2 fonts, 1970.
Individu tossut, obstinat i que no es deixa convèncer.
Sinònim: Caparrut | Cabeçut.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Seny, memòria i enteniment», p. 309. Editorial Gregal.
Persona tossuda que no vol comprendre les coses.
Lloc: Cat., Val.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Testarrut», p. 87. Edicions Polígrafa.

Testarrud, da

1 font, 1839.
Adj. Terc, obstinad en portar endavant sa opinió, propósit ó capritxo.
Equivalent en castellà: Cabezudo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Testarrud, da», p. 886. Impremta de Josep Torner.
Adj. Terc, obstinad en portar endavant sa opinió, propósit ó capritxo.
Equivalent en castellà: Temoso.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Testarrud, da», p. 886. Impremta de Josep Torner.
Adj. Terc, obstinad en portar endavant sa opinió, propósit ó capritxo.
Equivalent en castellà: Testarron.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Testarrud, da», p. 886. Impremta de Josep Torner.
Adj. Terc, obstinad en portar endavant sa opinió, propósit ó capritxo.
Equivalent en castellà: Testarudo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Testarrud, da», p. 886. Impremta de Josep Torner.
Adj. Terc, obstinad en portar endavant sa opinió, propósit ó capritxo.
Equivalent en francès: Entêté.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Testarrud, da», p. 886. Impremta de Josep Torner.
Adj. Terc, obstinad en portar endavant sa opinió, propósit ó capritxo.
Equivalent en francès: Opiniâtre.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Testarrud, da», p. 886. Impremta de Josep Torner.
Adj. Terc, obstinad en portar endavant sa opinió, propósit ó capritxo.
Equivalent en francès: Têtu.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Testarrud, da», p. 886. Impremta de Josep Torner.
Adj. Terc, obstinad en portar endavant sa opinió, propósit ó capritxo.
Equivalent en italià: Capone.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Testarrud, da», p. 886. Impremta de Josep Torner.
Adj. Terc, obstinad en portar endavant sa opinió, propósit ó capritxo.
Equivalent en italià: Ostinato.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Testarrud, da», p. 886. Impremta de Josep Torner.
Adj. Terc, obstinad en portar endavant sa opinió, propósit ó capritxo.
Equivalent en italià: Pertinace.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Testarrud, da», p. 886. Impremta de Josep Torner.
Adj. Terc, obstinad en portar endavant sa opinió, propósit ó capritxo.
Equivalent en italià: Testereccio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Testarrud, da», p. 886. Impremta de Josep Torner.
Adj. Terc, obstinad en portar endavant sa opinió, propósit ó capritxo.
Equivalent en llatí: Capitosus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Testarrud, da», p. 886. Impremta de Josep Torner.
Adj. Terc, obstinad en portar endavant sa opinió, propósit ó capritxo.
Equivalent en llatí: Pertinax.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Testarrud, da», p. 886. Impremta de Josep Torner.

Testarrut, -da

1 font, 2022.
Adj. Tossut.
Tinc un amic molt testarrut.
Lloc: Ribagorça - Po.
Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça (2022): Petit diccionari ribagorçà «T», p. 88. Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça.

Testarrut, testarruda

1 font, 1999.
Sinònim: Tossut, tossuda.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «T», p. 162. Editorial Trabucaire.