I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió.
Ser un baladrer
6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1915.
Baladrer
4 fonts, 1967.
Sac de renecs.
Persona que parla en veu alta; que sempre crida.
Lloc: Espluga de Francolí.
Persona que crida molt.
No suporto compartir taula amb el meu cunyat; és un baladrer.
Baladrera
1 font, 1916.
De: Castellà Raich, Gabriel.
Ves a filar o a menar gats a beure, baladrera, aumón es trovaria una donota tan retinyetera (Tarroja)!; si no fos perqué la carn de dona es dolenta i l'hauria de pagar per bona (Llobera).
Lloc: Segarra.
Font: El sol de Tous: Folklòre de la Segarra.
Es un baladré
1 font, 1915.
Descripció de caracters. De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.