Paremiologia catalana comparada digital

Ser un baranda

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Baranda

3 fonts, 1926.
Valent (en l'argot dels malfactors barcelonins).
Encara augmenta sa feplesa manifestada envers el baranda o valent, Vallmitjana Crimin. 11.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «2 Baranda». Editorial Moll.
Cap, director, encarregat, líder, etc.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Baranda m.», p. 44. Edicions 62.
Pinxo, macarró.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Baranda m.», p. 44. Edicions 62.
Valent.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Baranda m.», p. 44. Edicions 62.
Petit delinqüent.
Sinònim: Barandui.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Baranda m.», p. 44. Edicions 62.
Es diu a (d')un pinxo i/o a (d')un macarró.
Sinònim: Barandui.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «B», p. 35. Editorial Trabucaire.

Ser un baranda

2 fonts, 2003.
Ser molt aficionat a la beguda.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «B», p. 22. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Ser un home informal, de vida alegre.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Baranda», p. 28. Pagès Editors.

Barandui

1 font, 1999.
Es diu a (d')un pinxo i/o a (d')un macarró.
Sinònim: Baranda.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «B», p. 35. Editorial Trabucaire.