De: Rodríguez Mir, Antoni.
Font: 1.111 llamps i pestes (Palma, 2024).
Ser un botifler
21 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1967.
Botifler
12 fonts, 1967.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió.
Sac de renecs.
Que col·labora amb els enemics de la seva terra.
Es diu de la persona que té les galtes molt molsudes i vermelles.
Orgullós, bròfec i prepotent.
Barcelona celebrà estrepitosament la caiguda de la botiflera Isabel II en triomfar la revolució de setembre —la Gloriosa— del general Prim.
[...] o de les súpliques de la mare de l'apotecari, el que va decidir el botifler ultratjat a deixar córrer l'assumpte fou una pensada de l'Estanislau Corbera.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
En la Guerra de Successió espanyola, malnom dels partidaris de Felip V, oposat als sobrenoms que van rebre els partidaris de Carles III: vigatans (a Catalunya) o maulets (a València). Des d'aleshores, botifler s'empra a Catalunya per referir-se als «catalans traïdors», tots aquells que col·laboren amb els enemics de Catalunya.
Sinònim: Botifarra, filipista.
Equivalent en castellà: Felipista.
Que col·labora amb els enemics de la seva terra.
Equivalent en castellà: Colaboracionista.
En la guerra de Successió, partidari de Felip V.
Els botiflers eren opositors de l'arxiduc Carles III.
Lloc: Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Ser un botifler
4 fonts, 1989.
Inflat, presumit, arrogant.
Traïdor.
Sinònim: Ser un galtaplè.
Equivalent en castellà: Ser un gordinflón.
Terme popularitzat durant la Guerra de Successió en ser usat per menysprear els partidaris de Felip V.
I hem encunyat fins i tot un terme per referir-nos despectivament als enemics: 'botifler', que vol dir galtut, de galtes grosses -per tant inflat, presumit, arrogant-; avui usat contra els enemics pàt.
Botifler -a
1 font, 1997.
Adversari de l'independentisme català.
Galtaplè.
Persona més partidària de la política centralista i anticatalana que no de la catalanista.
Presumit, arrogant.