El món animal ha fornit prou material pejoratiu per ser aplicat a persones, en referència a alguns dels tòpics que habitualment els són adjudicats, com ara…
Sinònim: Cabronet | Cabronàs | Cabronarro.
Ser un cabró
21 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1839.
Cabró
6 fonts, 1839.
L'home que consent l'adulteri de la seva muller.
Lloc: Terrassa, la Bisbbal, Palamós.
Home de mala vida.
Lloc: Cat., Balears, València.
Home que tot ho consent, o que tothom n'abusa.
Insult.
I em poso a cridar fills de puta sortiu si sou homes colla de blancs cabrons malparits us ensenyarem a respectar els putos negres, coses així, més per intimidar que per provocar-los.
Lloc: Manresa.
Met. Cornud.
Normalment el mascle de la cabra, el boc; es diu a (d')un marit que consent l'adulteri de la seva esposa, i per extensió a (d')una mala persona, que fa cabronades, accions intolerables, males jugades. Es diu també a (d')un putero. Insult molt ofensiu.
Ser un cabró
3 fonts, 1984.
Sinònim: V. Ser una mala bèstia.
Equivalent en castellà: Ser de mala calaña | Ser el garbanzo negro de la família | Ser un mal sujeto | ¡Vaya pandilla!
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
La classe estava tranquil·la i jo havia d'avisar els altres professors que aquell cabró ens estava controlant.
—Cabrons!
1 font, 1988.
—Cabrons!
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Cabró -na
1 font, 1997.
Persona menyspreable, indesitjable, mal intencionada.
Putero.
Marit que consent l'adulteri de la seva dona.
Es fa servir com a insult molt ofensiu.
Aquest encarregat és un cabró!
Cabró (o cabrón)
1 font, 2014.
A casa no s'havien gastat mai aquests insults, corrents en boca d'altra gent.
Lloc: Vic (Osona).
Cabró!
1 font, 1988.
Aleshores […], si allò hagués succeït, probablement hi hauria hagut un bescanvi meteòric de fineses a l'Edèn: —Malparit! —Capat! —Cabró!
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Cabrona
1 font, 1999.
Es diu a (d')una mala dona.
Cabrons
1 font, 1988.
—Calleu, cabrons! —Púrria! —Faldilletes!
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
La tradició de banyuts (però no de cabrons —matisava l'apotecari— perquè els Móra no podien avenir-se al que ignoraven ni els passava per l'esment dubtar de la virtut de les esposes).
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).