Cagacalces.
Anònim (2013): Escatologia popular. Refranyer groller «Refranyer groller», p. 15. Web.
Ser un caganer
22 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1839.
Caganer
4 fonts, 1967.
Cagacalces.
Covard.
I per extensió, una criatura fins als tres anys aproximadament.
Però també "un nen amoïnador"
Segons el diccionari, un caganer és aquella persona que "caga sovint",.
Però potser és en els significats figurats on els nostres avantpassats foren més creatius a l'hora d'inventar mots d'aquest àmbit. Entre els composts o derivats de cagar, molts són referits a la covardia. Totes aquestes paraules són, segons l'Alcover-Moll, sinònims col·loquials de covard o de pusil·lànime.
Sinònim: Covard.
Font: DCVB.
Covard.
Covard.
Sinònim: V. Caca.
Persona que va molt sovint de ventre.
Ser un caganer
2 fonts, 1982.
Equivalent en castellà: Ser un cagón.
Tenir por; ser un covard, un pusil·lànime.
Tant escagallonar-se, escagarrinar-se, cagar-se al damunt, com ser un cagat, un caganer, un caguetes o un cagadubtes...- equival a tenir por; a ser un covard, un pusil·lànime.
Sinònim: Ser un cagat, Un caganer, Un caguetes, Un cagadubtes.
Caganer -ra
1 font, 1997.
Caganiu.
Covard.
Nen petit.
La classe dels caganers.
Caganèr, ra
1 font, 1839.
Met. vulg. Mesquí.
S. m. y f. vulg. Lo qui vuida mòlt sovint lo vèntre.
Equivalent en italià: Cacatore.
S. m. y f. vulg. Lo qui vuida mòlt sovint lo vèntre.
Equivalent en castellà: Cagon.
S. m. y f. vulg. Lo qui vuida mòlt sovint lo vèntre.
Equivalent en francès: Chieur.
S. m. y f. vulg. Lo qui vuida mòlt sovint lo vèntre.
Equivalent en francès: Foireux.
S. m. y f. vulg. Lo qui vuida mòlt sovint lo vèntre.
Equivalent en llatí: Nimio ventris profluvio laborans.
Caganer!
1 font, 2024.
Insults homologats. De: Joanot.
Ésser un caganer
1 font, 2004.
(Ésser) molt covard o pusil·lànime.
Aquest noi és un caganer; li poses una pel·lícula de por i ja no pot dormir a les nits.
Sinònim: Ésser un gallina, ésser un caguetes, ésser un petaner, ésser un colló (algú), ésser un cagat, tenir un cor de gallina.