Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Ser un camaco
10 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1995.
Camacus
3 fonts, 2004.
Quan els lleidatans volen fer broma dels barcelonins, els anomenen 'Camacus', imitant la seva manera de pronunciar "Que maco!"
Lloc: Lleida (Segrià).
Insults.
Camaco
1 font, 1997.
Desp. s'aplica a la gent de ciutat que va al camp, sobretot als barcelonins.
Camaco (o camacu, o quemaco, o kamako)
1 font, 1997.
«Que maaacooo!» o «Ca maaacuuu!» és el crit ritual d'una tribu: els Camacos, amb el qual expressen la seva admiració per coses que no pertanyen al seu territori natural, sinó al d'altres tribus veïnes.
Camacos
1 font, 1997.
L'antic costum de posar motius a persones en particular i d'una manera general als naturals o als habitants d'una població darrerament ha agafat una nova volada pel que fa a Barcelona i els barcelonins...[...] moltes poblacions, tant de lacosta com de la muntanya, siguin habituals els qualificatius de «camacos»,«pixapins» i «diesels» per a designar d'una manera global els visitants que,suposadament, arriben en massa de la gran capital catalana.
Tots són «camacos» perquè s'admiren —«Que maco!»— de tota bellesa natural o monumental.
Camacus, quipis i aspirinos
1 font, 2014.
En alguns indrets del Pirineu, 'camacu' és sinònim de «turista barceloní». El nom és clarament onomatopeic: l'exclamació que sol emetre contínuament aquest individu, en contemplar, amb uns ulls com un semàfor, les belleses de la natura.
Lloc: Pallars.
Quemaco
1 font, 1997.
Camaco.
Quemacos
1 font, 1997.
Els comarcans que ho són massa solen sentir-se repelosos davant Barcelona i els barcelonins, els quals prenen per imperialistes, quemacos i xafabolets.
Ser camacos
1 font, 1995.
Renom amb què coneixen als barcelonins la gent de comarques.
Avui m'he assebentat, per exemple, que als barcelonins ja no ens diuen "de can Fanga" o "camacos", sinó també "Diesel", perquè "anem a tot arreu i no gastem res"