Ser un camaco

Camaco -aca. m. i f. La «o» es pronuncia amb «e» tancada. Paraula despectiva per a deignar algú de Barcelona o de l'àrea metropolitana, especialment pel seu parlar xava, que no utilitza la vocal neutra. D'altra banda, l'expressió «que maco!» (pronunciada per ells 'ca macu!' o 'que macu!', en aquest darrer mot amb «e» tancada) és una de les més utilitzades per aquests barcelonins quan vénen a Cerdanya o al Pirineu.

Lloc: Cerdanya.

Desp. s'aplica a la gent de ciutat que va al camp, sobretot als barcelonins.

Sinònim: Pixapins.

Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.

Quan els lleidatans volen fer broma dels barcelonins, els anomenen 'Camacus', imitant la seva manera de pronunciar "Que maco!"

Lloc: Lleida (Segrià).

Insults.

Camaco.

Sinònim: Camaco.

L'antic costum de posar motius a persones en particular i d'una manera general als naturals o als habitants d'una població darrerament ha agafat una nova volada pel que fa a Barcelona i els barcelonins…[…] moltes poblacions, tant de lacosta com de la muntanya, siguin habituals els qualificatius de «camacos»,«pixapins» i «diesels» per a designar d'una manera global els visitants que,suposadament, arriben en massa de la gran capital catalana.

En alguns indrets del Pirineu, 'camacu' és sinònim de «turista barceloní». El nom és clarament onomatopeic: l'exclamació que sol emetre contínuament aquest individu, en contemplar, amb uns ulls com un semàfor, les belleses de la natura.

Lloc: Pallars.

Renom amb què coneixen als barcelonins la gent de comarques.