Paremiologia catalana comparada digital

Ser un canyiula

15 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Canyiula

7 fonts, 1839.
Feble.
He vist el mosso nou i em penso que no en farem res. És un canyiula.
Lloc: Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
M. i f. Persona molt prima i escarransida. Es coneix també a altres llocs.
Lloc: Palafrugell.
Feble. De: Albareda, Maria.
He vist el mosso nou i em penso que no en farem res. És un canyiula.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Font: E. Vilanova, vol III, p157.
Desganat. De: Rocas i Romanguera, Irene.
Lloc: Llofriu.
Flac, malaltís.
Persona o infant sec i magres que sols tenen la pell i l'os.
Lloc: Borges Blanques.
Adj. fam. Se aplica al que es flac y débil. També se usa com substantiu.
Equivalent en castellà: Canijo.
Adj. fam. Se aplica al que es flac y débil. També se usa com substantiu.
Equivalent en francès: Chétif.
Adj. fam. Se aplica al que es flac y débil. També se usa com substantiu.
Equivalent en llatí: Debilis.
Adj. fam. Se aplica al que es flac y débil. També se usa com substantiu.
Equivalent en llatí: Languidus.
Adj. fam. Se aplica al que es flac y débil. També se usa com substantiu.
Equivalent en francès: Maigre.
Adj. fam. Se aplica al que es flac y débil. També se usa com substantiu.
Equivalent en italià: Meschino.
Adj. fam. Se aplica al que es flac y débil. També se usa com substantiu.
Equivalent en italià: Sparuto.

Es un canyiules

1 font, 1915.
Descripció de naturaleses. De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.