Paremiologia catalana comparada digital

Ser un car bocí

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1151», p. 257. Columna Edicions.
La mare explicava que ho deia la seva iaia Carme. Es diu d'una cosa que val calés.
Prou volíem comprar aquella casa, però de seguida ens vam adonar que era un car bocí.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 302. Llibres de l'Index, S.A..
Es diu a propòsit d'una cosa que costa moltes peles anar mantenient i sense treure'n gaire fruit.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Car bocí», p. 383. Llibres de l'Index, S.A..